Sars-COV-2

S’ha constatat que, en alguns casos, la càrrega viral en les aigües residuals permetia detectar els nous casos de COVID-19 una
setmana abans que ho detectessin els serveis sanitaris, però en d’altres casos, això no va passar. Així doncs, el potencial d’alerta
primerenca va variar entre els barris i les onades. En tot cas, les correlacions entre les càrregues virals en aigües residuals i els
casos clínics a nivell de barri van ser més fortes que quan es van analitzar totes les aigües residuals recollides a l’estació
depuradora del Besòs (dades obtingudes amb la xarxa sarsaigua.icra.cat). Curiosament, la prevalença de la COVID-19 no va
mostrar diferències importants entre els barris amb diferents situacions socioeconòmiques. Les analítiques s’han realitzat en el
marc del projecte virWASTE coordinat pel Laboratori de virus contaminants d’aigua i aliments de la UB.

Es va fer un seguiment de les traces del SARS-CoV-2 en les aigües residuals dels 3 barris durant un període d’1 any, que inclou la
5a i 6a onades de la COVID-19 (març de 2021 fins març de 2022). Els resultats mostren una forta correlació entre la dinàmica
dels casos clínics de la COVID-19 i les càrregues virals (mitjançant les dianes genètics N1 i N2) en les aigües residuals. Cal
destacar que, durant la 5a onada, dominada per la variant Delta del SARS-CoV-2, les càrregues d’aigües residuals eren més
altes que durant la 6a onada (variant Òmicron), malgrat un menor nombre de casos clínics registrats durant la 5a onada.